Descripció

L’estació està situada al vell-mig de la població, concretament al carrer Nou, és de la marca Davis i model Vue, que va substituir a l’antiga Davis Pro, la qual va estar en funcionament des del juliol de l’any 2004 fins a l’1 de juny del 2015 data d’inici de la Davis Vue.
És una estació totalment independent que dóna totes les dades possibles als visitadors de la seva pàgina web. Col·labora també amb el Servei Meteorològic de Catalunya i forma part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) així com a ACOM.

SANT PERE DE RIBES

Sant Pere de Ribes, sovint anomenat simplement Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d’Olivella; a l’est, també amb el d’Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l’oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

Relleu:
Sant Pere de Ribes és a la part meridional del massís del Garraf, que a la vegada representa l’extrem sud de la Serralada Litoral, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressió de sediments quaternaris, amb una sèrie de pujols i elevacions que configuren el paisatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l’Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig dels Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgròs (elevació màxima del terme municipal amb 359,2 m) situat al nord-oest, el qual fa de línia divisòria amb Canyelles.

El terreny del terme de Sant Pere de Ribes és bàsicament argilós, format per la descomposició de les roques calcàries dels pujols de la rodalia, sobretot del Montgròs. La riera de Ribes ha anat excavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l’Escolà i el Ralet.

A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del Miocè, anomenada sauló, una de les riqueses naturals del municipi, que s’utilitza per a la fabricació de vidre, ceràmica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.

Rieres i torrents:
Els cursos d’aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sinó que depenen del règim de pluges característic de la Mediterrània.

Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluència de diversos torrents i rieres, entre les més destacades la riera de Vilafranca, que és el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins a arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que té el seu origen a la població de Begues i rep bona part de les aigües del massís del Garraf; la riera de Jafre, que rep també bona part de les aigües del massís del Garraf; el torrent de l’Espluga, que rep les aigües procedents del Montgròs, màxima elevació del municipi.

Al límit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú rep, entre altres, les aigües del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.

Clima:
La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i càlids, i els hiverns humits i temperats. És un clima suau, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del massís, que aïllen la zona de la influència de les temperatures més baixes i fredes de l’interior.

El fet que els estius siguin secs és característic d’aquest clima i és degut a la presència, en aquesta època de l’any, d’altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca és de 533 l/m2 i els dies de pluja són aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint són torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, són característiques d’aquest clima les tempestes sobtades d’estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.

El vents predominants a la zona són el migjorn (S) i el garbí (SW), que són vents de mar, amb una important concentració d’humitat, encara que també bufen vents de terra com el mestral (NW). L’alternança d’aquests vents eviten que s’acumulin substàncies contaminants a l’ambient.